Som lo que Sembrem i la força dels noms
Gerard Batalla i Tàsies, membre de Som lo que Sembrem.
ARTICLE REALITZAT PER LA REVISTA AGROCULTURA
Fa dos mesos, un pagès de ‘Som lo que Sembrem’ deixava el mercat de Lleida i es plantava al Ple del Parlament de Catalunya per donar-hi una immensa lliçó sobre Transgènics i algunes coses més. Després d’un estiu tant calent, aquesta és la imatge que vull conservar i la que més em suggereix. Molt lluny queda aquell moviment absorbit per les campanyes antirepressives i en bancarrota social que, per allà al setembre de 2007, celebrava la enèsima assemblea de convençuts.
Amb furgoneta, cap al Parlament
Tot va començar sense grans reflexions quan el Carles, aprofitant el viatge a Mercabarna, passà pel Parlament i preguntà per la senyoreta Inicitavia Legislativa i Popular, també coneguda com a ILP. Amb els números rojos del Judici del Pàmies, noves contaminacions al damunt i les costelles adobades de l’últim encontre amb els mossos, hagués estat més fàcil descarregar la furgoneta i tornar per la carretera del victimisme i la marginalitat. Per sort nostra, no va ser així i el poder dels petits gestos espontanis es va manifestar.
Oberta la via, calia un espaiós vehicle per un viatge que sincerament no sabíem on ens portaria. Tampoc no ens importava massa, sempre i quan ens allunyés una mica d’aquell panorama gens engrescador on ens havíem instal•lat. Ara, veiem que hem arribat a punts impensats gràcies a la força d’unes paraules que han atret l’optimisme i ens han dut del ‘No al Transvasament’ a ‘Lo riu és vida’ i pendents d’una Nova (i fèrtil) Cultura de l’Aigua.
Més que una plataforma
Ningú més podrà dir que l’oposició als aliments transgènics és una realitat minoritària a Catalunya: 106.000 persones recolzant la ILP; 1.000 d’elles participant-hi activament; més de 60 municipis i 4 comarques en contra dels transgènics i 5.000 persones fins a les portes del Parlament exigint ‘ Salut, Democràcia i Bons Aliments’. Són xifres que fan objectiu el posicionament d’un poble català que amb claredat convergeix amb la majoria de societats i governs de la Unió Europea.
El miler d’actes informatius realitzats tampoc semblen poca cosa i suposen un dels esforços de sensibilització més grans dels últims anys a casa nostra. Una feina totalment voluntària i d’elevat contrast amb el silenci de la comunitat científica, governs i mitjans de comunicació.
Deixant de banda el seu final, la ILP ha permès sortir dels cercles de sempre amb una proposta de treball que es movia en lo concret i facilitava la participació de tothom. Gràcies a això, hem connectat amb una àmplia sensibilitat que sabíem existent i, més important encara, hem arribat a una mobilització territorial que ja voldrien moltes organitzacions.
I per si no fos prou, tota aquesta caravana s’ha mogut amb la única gasolina de l’autogestió, arribant a cobrir un pressupost de varies desenes de milers d’euros, sufragant els deutes d’etapes anteriors i encara generant una petita caixa de resistència pel futur.
Però més enllà de tot això, ‘Som lo que Sembrem’ ha relacionat irreversiblement les demandes de nous models per l’Agricultura, l’Alimentació i la Salut. Poques frases abans d’aquesta han reunit una pluralitat tant extensa: des dels fogons als terrossos, dels magatzems als rebostos, de les aules als despatxos, del dispensari al consistori…un nou subjecte col•lectiu bastant més contagiós que la Grip; una autocaravana que desbordà les estructures representatives, posant en dificultats serioses als qui ostenten el poder, mostrant-los tal com són, a pesar de coincidir en el temps amb el Barça de Guardiola.
Tot no és pot tindre
‘Al meu entendre, els transgènics en l’alimentació no són una bona idea i la política d’investigació ha d’estar d’acord amb la voluntat de la societat a la que teòricament vol beneficiar” deia un dels acadèmics que s’ha mullat amb ‘Som lo que Sembrem’. Això mateix és compartit al nostre país per un gran nombre de tècnics, funcionaris i científics que no hem tingut el plaer de conèixer encara i que resulten imprescindibles per inundar governs i parlaments. Metges i poetes, filòsofs i economistes…. per guanyar la batalla ens calen compromisos amb aquesta realitat emergent, mitjançant un nou discurs dedicat al futur de la nostra terra i els seus aliments.
I a manca d’aquestes veus, el març passat, celebràvem al mateix cor de la bèstia les primeres Jornades Internacionals sobre OGM. Científics europeus de primera línia, assessors estatals en matèria de transgènics, representants de regions lliures i del món associatiu, van emplenar l’auditori del CSIC, al mateix centre de Barcelona. Segurament, ha estat un dels pocs moments en els que hem sabut apropar-nos als qui comparteixen els nostres objectius des d’Europa. Possiblement, calgui millorar la comunicació exterior, i aprofitar l’interès que desperta el nostre gran laboratori a camp obert per demanar una mica d’ajuda. Més encara, quan a l’Estat només s’avista un grup sense imaginació i perdut en les grans organitzacions que no ha vist en ‘Som lo que Sembrem’ una oportunitat.
Lo virus
Després de les calorades, torna a ser un bon moment perquè ens assosseguem, reconsiderem fites i entrebancs, i incubem un nou virus per l’hivern vinent. Personalment, he començat a buscar en les meves notes sense trobar-hi rastre de derrotes ni cansaments. Tot el contrari, em quedo convenciment d’haver descobert un terreny abonat on les preocupacions per la salut, l’alimentació i el territori coincideixen amb la tradició d’un poble que no es conforma amb delegar i votar cada quatre anys.
Sospito que és per la via de la participació i totes les seves formes possibles que podrem avançar cap als nostres objectius, sense perdre res pel camí i augmentant les contradiccions de les organitzacions representatives. Insistint, com a Suïssa, fins a doblegar un equilibri més feble del que ens pensem.
I parlant de doblegar, valdria la pena obrir la porta d’una vegada els forts vents que bufen des de Europa, reincidint en les invitacions a la comunitat científica, política i social, per fer més i més visible l’error històric que comet aquest país.
Molt probablement però, els transgènics seguiran l’any vinent a Catalunya i amb ells les contaminacions. Sense que una cosa tregui l’altra, caldrà plantejar-se si acceptem la clara invitació de Govern i Parlament per iniciar la via judicial i reobrir la desobediència civil. En els dos casos, s’haurà d’afinar prou bé per tal de posar en més dificultats als pro-transgènics que no pas a nosaltres mateixos.
Siguin quines siguin les mutacions més adients, el secret de tot plegat continuarà sent el sentit comú, les moltes raons que ens acompanyen i, sobretot, la capacitat de creure en els nostres actes més que no en les profecies.
Del que tinc menys dubtes és de la força de ‘Som lo que Sembrem’, una dinàmica positiva que ens ha sorprès a tots plegats i que, ni que volguéssim, podríem aturar. Amb ella, hem fet un passet més, de la negació dels transgènics cap a l’afirmació d’una nova manera, on l’alimentació és el punt d’encontre entre salut, cultura i territori. Seria una llàstima no continuar amb aquest espai on, més enllà de les nostres ocupacions quotidianes, ens puguem trobar per actuar col•lectivament. Alguns, hem diluït les nostres associacions de partida en ‘Som lo que Sembrem’ i estem disposats a continuar-ho fent per consolidar un moviment transversal, arrelat al territori i lleugerament organitzat.

Comentaris recents